El 23 d’octubre de 2026 va entrar en vigor la Llei 4/2026, d’1 d’octubre, que reforma la Llei de Dependència i la normativa de drets de les persones amb discapacitat. Aquesta actualització introdueix canvis importants en el sistema d’atenció i suport, amb l’objectiu de simplificar tràmits, ampliar serveis i avançar cap a un model de cures més personalitzat, centrat en l’autonomia i els drets de cada persona.

Text oficial del BOE: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-20528

Quins són els principals canvis de la reforma?

1. Canvi en el termini màxim de resolució

Una de les novetats més destacades és la reducció del termini màxim per resoldre el procediment de reconeixement de la situació de dependència, que passa de sis a tres mesos. Aquesta mesura pretén agilitzar els tràmits administratius i reduir el temps d'espera de les persones que sol·liciten el reconeixement, així com facilitar que puguin accedir més ràpidament als recursos i serveis que necessiten.

2. Més serveis i suports per afavorir l'autonomia personal

S'amplia el catàleg de serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). Entre les novetats, s'incorporen els serveis de provisió de productes de suport per facilitar la vida quotidiana i mantenir l'autonomia, així com noves modalitats de cures i suports en habitatges compartits o comunitaris. També es reforça el servei de teleassistència, que passa a reconèixer-se com un dret per a totes les persones en situació de dependència.

3. Ampliació del servei d'ajuda a domicili (SAD) més enllà de l’habitatge

Aquesta modificació permet que l'acompanyament i els suports també es puguin prestar en l'entorn comunitari proper, per exemple, durant activitats quotidianes com anar a comprar, passejar o acudir a una visita mèdica. A més, s'obre la possibilitat d'organitzar aquest servei de manera compartida entre diverses persones que viuen a prop i que ho sol·licitin voluntàriament.

4. Centres de dia més personalitzats

La reforma reforça el paper dels centres de dia com a recursos que complementen l'atenció que les persones reben al seu domicili i en el seu entorn familiar.

Es posa èmfasi en les activitats significatives, és a dir, aquelles que tenen sentit per a cada persona, tenint en compte els seus interessos, preferències i capacitats.

També es promou la participació en la comunitat i l'obertura dels centres al seu entorn.

5. Més reconeixement de les persones cuidadores

La nova normativa reconeix que les persones que tenen cura d'una persona en situació de dependència poden pertànyer tant al seu àmbit familiar com al seu entorn relacional. La reforma incorpora el reconeixement dels seus drets i elimina el termini suspensiu màxim de dos anys que podia aplicar-se a la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar.

6. Compatibilitat de prestacions i serveis

La reforma elimina el règim general d'incompatibilitats entre les prestacions del sistema estatal de dependència, amb la voluntat de facilitar que es puguin combinar diferents suports i adaptar-los millor a les necessitats de cada persona.

Cal tenir en compte, però, que les comunitats autònomes mantenen les seves competències per regular els règims d'incompatibilitat, de manera que l'aplicació d'aquest canvi també dependrà de l'adaptació de la normativa autonòmica.

7.  Reconeixement automàtic del grau de discapacitat

En aquesta última s’equiparen els graus de dependència i un percentatge mínim de discapacitat a efectes de la normativa corresponent:

- Dependència de grau I: reconeixement automàtic d'un 33% de discapacitat.
- Dependència de grau II: reconeixement automàtic d'un 65% de discapacitat.
- Dependència de grau III: reconeixement automàtic d'un 65% de discapacitat.

Aquesta mesura pretén reduir tràmits administratius i facilitar l'accés a determinats drets i recursos. Si la persona considera que li correspon un percentatge superior, pot sol·licitar una valoració específica de la discapacitat.

Més enllà de les mesures concretes, la reforma planteja un canvi de perspectiva en el model d'atenció a la dependència: avançar cap a unes cures que respectin la voluntat, les preferències i la dignitat de cada persona.  Des de l’AFAM, considerem essencial que les persones amb Alzheimer i altres demències, així com les seves famílies i persones cuidadores, coneguin aquests canvis i les noves possibilitats que pot oferir el sistema d'atenció a la dependència.

Tot i que la reforma ja ha entrat en vigor, algunes de les mesures necessitaran un desenvolupament normatiu i una adaptació per part de les comunitats autònomes. Per això, des de l'AFAM recomanem a les famílies informar-se sobre com s'aplicaran aquests canvis a Catalunya i quins recursos poden sol·licitar en cada situació.